DIMONIS

Per mi si aquesta exposició l’hagués de descriure amb una sola paraula seria intensitat.

Quan vaig entrar, de cop vaig rebre molta informació, només visual, ja que encara no hi havia sons. Tot era pura diversitat, els materials, les textures, la mida… però al final tot era com que quadrava perquè tenien una cosa en comú, que emetien algun so, soroll, el que fos. I aquesta era la seva finalitat, ja que es tractava d’objectes quotidians que cabosanroque havia transformat amb l’objectiu que sonessin i experimentar sons estranys i poc habituals.

 

Més que parlar sobre un espai que m'agradés, el que em va cridar més l'atenció va ser en un moment d’un caos que semblava completament descontrolat, on música, sons, sorolls, imatges, vídeos, absolutament tot tenia lloc al mateix moment, i va ser molt impactant per a mi, i em va agradar, però crec que si hagués durat gaire més aquell moment no hauria pogut aguantar-ho de l’intens que era.